Proletaris de tots els paisos: uniu:vosl Òrgan central del Partit Socialista Unificat de Catalunya Número 412 Barcelona, 15 d'abril de 1.975 PREU : 8 pessetes Declaració del Comitè Executiu del PSUC La Diada Internacional dels Treballa dors va a celebrar-se enguany en un mo ment crucial de la crisi del règim,quan la inflació, la recessió econòmica, les fallides i suspensions de pagaments , l'augment de l'atur i l'encariment del cost de la vida, plantegen a totes les capes del poble la necessitat inmajorna- ble de desembarassar-se del règim die- tatorial franquista, principal obstacle a les solucions que calen al país, Acuitades pel combat obrer i popu- lar, les camarilles governants acreixen la seva desmoralització i els seus en- frontaments i discuteixen públicament la possibilitat de proclamar la incapa- eitat d'en Franco i de precipitar el procés successori com una mesura deses- perada per tal d'intentar salvar la su- pervivència del règim. Paral,lelament, la Junta Democràtica d'Espanya estén la seva influència a tot el país, és reconeguda de fet pel Parlament Europeu com a embrió del fu— tur poder democràtic dels pobles d'Es- panya i anuncia la seva decisió de pre— parar una "Jornada d'acció democràtica" dirigida a forçar la substitució dels Òrgans feixistes de poder per un Govern Provisional de Reconciliació a tot Es— panya, la qual cosa suposarà la instau- ració d'un Consell Provisional de la Generalitat a Catalunya, encarregat de governar durant el període constituent del règim futur, El Comitè Executiu del PSUC conside- ra que el proper Primer de Maig ha de ser celebrat pels treballadors prepa- rant les futures eleccions sindicals, previstes legalment per al mes de maig, Copar els llocg d'enllaços sindicals i de vocals jurats d'empresa en la pri— mera fase de les eleccions, amb la perg pectiva d'apropiar-se, en la segona, de les Unions de Treballadors úi de Tèc— nics, constitueix un element clau de la lluita per impedir que les consequèn-e cies de la crisi econòmica recaiguin exclusivament sobre els treballadors, una condició essencial de la batalla en defensa del lloc de treball, per una vg ritable assegurança d'atur, per l'anul- lació de l'article 103 que regula l'a- comiadament pagat, pels drets de reunió i de vaga, per la readmissió dels aco- miadats de SEAT, Hispano Olivetti i al— tres empreses per haver-se destacat en la defensa dels interessos de tots, per la immediata llibertat d'en Camacho i els altres lluitadors obrers, per l'am— nistia per als presos di exiliats polí- tics, Les properes eleccions sindicals han de marcar una fita principal del combat per una central sindical unitària, in- dependent i democràtica, de tots els treballadors, cap a la qual s'avança avui desenvolupant el moviment de Co- missions Obreres a tots els nivells i fent servir decididament els càrrecs sindicals, els locals de la CNS, les vocalies laborals de les Associacions de Veins, la premsa, la tribuna pública i els altres mitjans legals, per defen— sar les reivindicacions econòmiques i polítiques dels treballadors. El Comitè Executiu del PSUC oride els comunistes úi tots els revoluciona ris a promoure i impulsar l'ajut econò- mic als acomiadats, a col.locar-se a l'avantguarda de les accions a barris i pobles en demanda de llocs escolars, institucions sanitàries i altres ser- veis públics que la població necessita angoixosament, en defensa de l'ensenya- ment del català i per les llibertats nacionals de Catalunya, com també a re- doblar la seva acció solidària interna— cionalista en suport de la lluita heroi ca dels pobles de Vietnam i Cambodja, contra la repressió que s'abat sobre els demòcrates a Xile i en suport de la democràcia portuguesa. , Visca el Primer de Maigi Barcelona, 14 d'abril de 2975 El Comitè Executiu del PARTIT SOCIALISTA UNIFICAT DE CATALUNYA 1 h I n aa Ç TB. v "Les properes eleccions sindicals han de marcar una fita principal del com— bat par una central sindical unitària, independent i democràtica,.,"t Pàgina 2 treball 15-44-1975 L , i i I G L'anunci de les mesures adoptades fraudació pública que preval al país Ò compra per disminució dels preus ac- pel Govern ha seguit un simptomàtic com per part de les classes dominants, tuals, artificialment subvencionats . pàs d'espera ple d'escepticisme . per part d'empresaris, periodistes i econo- mistes. — Després de les declaracions de Cabello de Alba i Fernúndez Suéórez, la desaprovació s'afegeix a la desconfian- ça i, com diu el "Correo Catalún" del 9,4.15, "els temors i els dubtes que ens varen assaltar davant de l'anunci de les mesures no s'ha dissipat", Es constata oficialment que les ta- xes d'inflació 0 ultrapassen el 2) per cent els darrers dotze mesos i que la seva tendència es creixent, que el ni- vell oficial d'atur s'apropa perillosa- ment al 3 per cent, que l'Índex d'uti- lització de la capacitat productiva des cendeix perillosament, ú que el sector exterior pateix desequilibris de tal mena que poden fer minvar en més d'un 50 per cent les nostres reserves de di- vises, Només els dos primersmesos de 1975, la pèrdua de reserves supera la del trimestre anterior. Davant d'una crisi profunda que reco neix el propi Govern, hauriem d'esperar mesures de política econòmica enèrgi- ques i profundes, però el fet és que davant de 1a inflació desbordada se'ns respon amb una nova reedició de conge— lació de preus i marges comercials, me- sures similars a les del novembre de 1973, que ja l'anterior ministre de Co- merç havia reconegut com a úineficaces sense un corresponent aparell de con— trols de caràcter mastodòntic, i que no fan més que servir de justificació dema gògica de la principal mesura adoptada pel govern: la congelació salarial. La preocupació per evitar augments de llatur,que a algunes províncies del Sud ultrapassa ja el 10 per cent de la població activa, no es soluciona més que augmentant la taxa d'inversió, cre- ant llocs de treball i mantenint en ple na activitat els actuals, Cap de les me gures que s'han pres ara no es dirigeix a equests objectius, Pretendre augmen- tar les nostres exportacions sense me- sures específiques, davant d'un mercat capitalista mundial en plena crisi, quan des expectatives —yde creixement més optimistes parlen d'un l'5 $ anual i les de signe oposat d'un l o d'un 2 4 per a aquest any, quan tots els paísos pretenen aconseguir la col,locació, alg mercats externs, dels estocs excedents que no abgorbtix el seu mercat inte- rior, és pura política-ficció, La limitació de dividends als repar- tits els dos anys anteriors és una me— sura demagògica, ja que 1973 i 1974 fo- ren anys de superbeneficia i d'alts di- vidends i que, a més a més, gi l'accio- nista no rep el benefici com a dividend l'obté com a major valoració de leg se- Ves acciong, Les mesures de tipus fis- cal persegueixen clarament aplegar més fons per a Hisenda, la qual cosa suposa Tà un escàs impacte en l'ampli dèficit amb què es tancarà l'any i no suposa ní encara un lleuger intent d'escometre Ja reforma fiscal que exigeix la greu de- els grans serveis Les cònfuses, incoherents i inefica- ces mesures que s'adopten davant dels greus problemes que l'economia espanyo- la travessa, deixen de merèixer aquests qualificatius quan hom aborda el tema dels augments salarials, perquè de nou, com el 1939, 99, 67, 70 i 73, es pretén que sigui la classe obrera úi els assa— lariats en general els qui paguin la factura principal i es procedeix al blo queig encotert dels salaris en marcar que els seus augments no podran superar l'augment del cost de 2a vida "oficial" tot reduint a un escarransit 3 per cent el marge excepcional de superació, fins i tot qual l'Òrgan màxim de Sindicats planteja la necessitat d'una més gran participació de les rendes salarials en la renda nacional, ja que,des del 1972, el percentatge s'ha reduit notablement, Les crides a "produir més, produir a preus competitius i consumir menys" te- nen aquí el seu clar destinatari. Es pretén que les millores en la producti- vitat es tradueixin en més i millors be neficis i no pas en més i millors sala- ris, Les reformes que el nostre país ne— cessita i espera des de fa 36 anys són les úniques que permetrien de reactivar l'economia: una reforma agrària que do- nés la terra a qui la treballa i que multiplicaria la producció, abaratiria el cistell de la compra, permetria mi- llorar les nostres exportacions agríco les i evitaria les importacions fabulo- ses que fem en productes alimentaris, una reforma fiscal que, tot redistri- buint les càrregues impositives a favor de les capes més desfavorides, permetés finançar els serveis socials fonamen- tals: ensenyament, sanitat, infraestruc tura urbana, investigació, etc., una re forma urbana que permetés avançar en la solució del problema de lhabitatge i en la millora de les condicions d'habitabi litat de les ciutats amb costos menors, El govern franquista està, però, para- litzat, lligat de mans pels interessos anacrònics que defensa i pel temor a les grans masses en lluita, No gosa fre nar la inflació per l'augment d'atur que això pressuposa di per la por a les lluites obreres, però la pròpia infla- ció és generadora de tensió, l'alça del cost de la vida és escandalosa i erosio na els ingressos de funcionaris, profes I sionals, jubilats, etc, Mesures reacti- vadores accelerarien encara més el pro— cés inflacionari, però els empresaris veuen que, malgrat que no es frena la inflació, tampoc la reactivació no està 'a l'horitzó, En Trias Fargas, dirigint- se a la burgesia, reconeixia a "La Van- guardia" que el"cost de la llibertat té una factura: la reforma fiscal que per- meti de finançar a través de l'Estat que la nostra socie- tat requereix. La reforma agrària és una necessitat que permetría crear un més ampli mercat interior a zones de- primides i abaratiria el cistell dela Fins i tot els empresaris catalans del Cercle d'Economia reconeixen, en un ar- ticle del 15 de març titulat "La Agri— cultura: un cuello de botella del desa- rrollo espafol", la necessitat d'arra- conar la tradicional política agrària del règim. Davant d'aquesta situació, és urgent accelerar el final de la dictadura per tal d'establir les bases que permetin d'acabar amb les irracionalitats econd- miques que avui imposa el règim i abor- dar realment la solució dels problemes del país, en un marc que faciliti la participació de tots els sectors so- cials i tots els pobles d'Espanya, Cal, a més a més, que els treballadors s'or- ganitzin de cara a la lluita contra l'intent franquista de fer recaure una vegada més sobre les seves costelles el pes de les dificultats i errors la res- ponsabilitat dels quals recau, en defi- nitiva, sobre la política dictatorial, E. Codina AMENAÇA CONTRA LA NATURA Ha passat fa poc a les Corts el pro- jecte de Llei d'Espais Naturals Prote- gits, que ha suscitat la inquietud i in dignació de científics, universitaris i fins i tot funcionaris dels Ministeris, A la Facultat de Biologia de la Uni- versitat de Barcelona s'ha denunciat el caràcter regressiu del projecte,no sols en relació als altres paisos europeus, sinó també respecte a les normes fins ara vigents a Espanya, Els crítics del projecte indiquen que: 1) Només es refereix a la protec- ció de parcs naturals o reserves, úi no a l'entorn físic en general, concreta- ment a Ja contaminació i degradació del medi natural. 2) No parla per a res de la protecció dels llits dels rius ni de l'atmosfera. 3) Només contempla la pro- tecció i no la promoció del medi natu- ral, 4) Exigirà una llei aprovada per les Corts en cada cas i limita, per tant, l'autonomia de l'Administració 10 cal i la necessària flexibilitat. En la seva redacció no s'ha tingut en compte un estudi exhaustiu de les le gislacions europees sobre la questió fet per ICONA (institució oficial). Aquest projecte, si prospera,pot fer empitjorar encara més el medi, ja avui dramàticament degradat en alguns llocs, És una manifestació més del menyspreu de la dictadura per la riquesa col.lec- tiva, pels interessos úi la integritat fígica del país, és alhora una expres- gió de l'egoisme i avidesa dels sectors més reaccionaris d'una oligarquia con- demnada per la història que,-com a tal- fa seu el lema: "Després de mi, el dilu vil" 15-14-1975 treball Pàgina 3 Manifest de la reconciliació Amb aquest títol, la Junta Democràti ca d'Espanya ha fet públic un important document, lliurat simultàniament a la premsa a Madrid, Barcelona, València, Sevilla i París el passat ll d'abril, L'esmentat document analitza la si- tuació política, exposa la trajectòria seguida per la Junta a partir de la se- va constitució l'agost passat i -deg- prés de raonar la necessitat d'"un acte de ruptura democràtica de les lleis po- lítiques de la dictadura, que obri si- multàniament a totes les classes i ca-— tegories socials al procés constituent de l'Estat democràticte, conclou així: UEl moment de la ' ruptura democràti- cat, malgrat la seve evident proximi- tats no pot ser fixat a data certa, com si es tractés d'un cop d'estat. Però pot ser accelerat per la voluntat i la capacitat d'acció política de les orga- nitzacions i forces socials promotores de la democràcia. D'ací la urgència que s'intogrin a la Junta Democràtica d'Es- panya -que resta oberta sense haver adoptat cap acord d'estructura orgàni- Ca- les formacions polítiques i plata- formes democràtiques que encara no ho han fet. En consegiència: per tal d'im- pedir la continuitat de la política ecQ nòmica de la "desocupació inflacionis- tal acceptada pel Govern (com anuncien la darrera dimissió i canvis ministe- rials), per tal d'impedir la continvi- tat de l'aillament internacional d'Espa nya i per tal d'impedir la continuitat de la ficció-d'un Estat que no corres- pon jurídicament i políticament a la realitat social, la Junta Democràtica d'Espanya, estimant que els poders de- mocràtics de la societat superen els poders reaccionaris, crida tot el poble espanyol, totes les classes socials, perquè accelerin el moment i trobin la forma de la "ruptura democràtica" del Règim, participant en les seglents ac— cions de RECONCILIACIÓ NACIONAL: ti, Les Juntes Democràtiques, als seus respectius àmbits i sota la seva total autonomia, convocaran i coordina- ran tota mena d'acció política o social capaç de moure pacíficament les masses devers objectius concrets d'interèe per al conjunt de la població a per a sec- tors determinats d'ella, que puguin ser compartits per les classes socials opo— sades sense renunciar a les seves res- pectives motivacions o accions de clas" se, "2, L'Assemblea de Catalunya, la Pla taforma Unitària Basca i la Junta Demo- cràtica de Galícia, són invitades a con córrer a aquesta convocatòria amb les accions democràtiques peculiars de la seva identitat nacional, sota el signe polític de la restauració dels Estatuts d'autonomia, "dins de l'Estat espanyol", t3, Les Juntes Democràtiques regio- nals són cridades a convocar també ac- cions d'identitat regional, sota el sig ne polític de la instauració democràti- Ca del poder regional dins de l' Estat espanyol, U4, La Junta Democràtica d'Espanya, en el moment que determinin les accions parcials a què es refereixen els punts anteriors, convocarà i coordinarà a tot el territori espanyol una jornada d'ac- ció democràtica, d'abstenció cívica de tota mena d'activitat laboral i empre- sarial, tant en el sector privat com en el sector públic, sota el signe polític de la RECONCILIACIÓ NACIONAL," Estem segurs que els comunistes ca- talans s'esforçaran per difondre a tot arreu aquest document, cue ha d'ajudar- nos a aconseguir que el poble de Cata- lunya estigui present a les accions que la Junta invita a promoure amb la pers- pectiva d'arribar a una "''jornada demo- eràtica" —equivalent pel seu significat a la Vaga Nacional preconitzada pel nos tre Partit- i que facilitarà la incor- poració de les forces de l'oposició ca- talana a l'alternativa democràtica ge- neral que la Junta propugna i represen- ta, Reunió bilateral entre l'Assemblea de Catalunya i la Junta Democràtica d'Espanya COMUNICAT: Reunides la Comissió d'Enllaç de la Comissió Permanent de l'Assemblea de Catalunya i una representació de la Comissió Permanent de la Junta Democràti- ca d'Espanya, després d'intercanviar diverses informacions i la situació política actual, han considerat: 1) L'interès les conseqlències que se'n poden jluita democràtica, d'ambdues representacions derivar per a l'enfortiment per la opinions sobre en la reunió que han tingut i en 2) La conveniència d'afavorir la creació i l'enfortiment d'organismes uni- taris en la lluita per les llibertats democràtiques. T acorden: 1.- establir la continuitat d'aquestes reunions. 2,4 difondre aquest comunicat en, castellà i en català. Març del 1975 Índoxina cap a la llibertat tota La derrota de l'imperialisme a Indo- Xina es consuma, Tota la poderosa màqui na de guerra dels Estats Units ha esde— vingut impotent davant d'uns pobles de- cidits a lluitar aferrissadament per la seva llibertat i independència, sostin- guts per la solidaritat dels pobleg de tot el món, La victòria alliberaedora a Indoxina és un fet polític de gren transcendència històrica, que afebleix les posicions de l'imperialisme a tot ,el món i enforteix el gran front de la peu i de l'alliberament dels pobles i dels homes. És el cop més fort que l'ip perialisme ha encaixat d'anys ençà. A Viet-Nam del Sud i a Cambodja les forces patriòtiques avancen a pas de ge gant. El titella dels ianquis a Cambod- ja, Lon Nol, ha fugit ja. A Saigon hom demana la dimissió de Van Thieu per tal de poder acabar una guerra que dura de- comis, Una vegada més les forces revolucio- nàries de Viet-Nam i Cambodja ens donen un preciós exemple. L'ofensiva allibera dora ha estat ajornada fins al moment en què podia desfermar-se amb garanties que cl poble patís el menor mal possi- ble. És una guerra imposada per l'impe- rialisme, mai desitjada. Una guerra per la pau. El Front Nacional d'Allibera- ment de Viet-Nam del Sud i el Front d'U nió Nacional de Cambodja ji els respec- tius Governs Revolucionaris Provisio- nals, protagonistes d'un avanç victo- riós espeotacular, busquen tanmateix la negociació, la demanen i l'ofereixen ca da dia, A Viet-Nam del Sud, les provín- cies alliberades són regides per una ad ministració tripartita i les propietats particulars són respectades. No hi ha represàlies. L'objectiu és alliberar la pàtria, reconcilian-la i reconstruir-la, La llibertat de Viet-Nam i de Cam- bodja està propera. És un triomf per a tots els pobles del món i tots hem de posar el nostre esforç per garantir la llibertat i la pau a Indoxina, I Mer rs Un grup de civils soldats de l'Exèrcit d'Alliberament, després de la conquesta de Hug. Conversa amb els Pàgina H treball 15-4-1975 SEAT: eleccions sindicals i solidaritat Després de les darreres lluites hi ha dos objectius que exigeixen l'aten- ció de tots els treballadors de SEAT i que presideixen els seus esforços: Pre— parar una candidatura obrera representa tiva i compromesa i dur-la a la victò- ria en les properes eleccions i, d'al- tra banda, però lligat fortament a a-— quest primer objectiu , prosseguir la lluita per la readmissió dels 341 aco- miadats, En l'esforç actual per multiplicar les accions, per petites que siguin, per coordinar-—les, per tornar a fer as— semblees i reunions a cada taller, l'ob jectiu central és, alhora, tant la de- Signació democràtica dels representants obrers, com la discussió del programa en base al qual han de presentar-se, A SEAT hi ha homes preparats que són, o poden ser, veritables dirigents i que poden oferir una clara alternativa obre ra en les properes eleccions, L'ante- rior lluita per la representativitat real té així una forma concreta i impor tantíssima de manifestar-se, El moment de les eleccions i tota l'activitat que les prepari són les o- casions més clares per a posar damunt la taula, i amb força, la plataforma reivindicativa dels 18 punts, encara no aconseguida, ú ressaltar d'entre ells: L'emnistia sindical i política i espe- cialment 1a READIISSIÓ com objectiu que, per damunt de tot, cal imposar. La garantia del lloc de treball davant de totes les amenaces de reduccions i rea- justs, L'efectiva imposició dels drets obrers i sindicals,,, La importància d'aquestes eleccions és prou evident, Per això cal combatre fermament dos greus perills. El primer és el refús a la participació electoral que es nota entre bastants treballa- dors, És una expressió de refús a l'Or- genització Sindical pel paper negatiu i antiobrer que ha jugat durant les llui- tes de SEAT. Però és també una actitud que, si bé pot ser comprensible, no és consequent amb els interessos verita- bles dels treballadors de SEAT en un mo ment en què la seva lluita necessita reorganitzar-se, i conquerir plataformes més àmplies i sòlides, Caldrà, doncs, una audaç úi pacient tasca de discussió i explicació dins i fora de l'empresa, L'altre perill, menys úimportant si es vol, però que no pot menysprear-se, és la preparació, per part de l'Organit zació Sindical i de l'empresa, d'una candidatura "groga" integrada per tre- balladors de més o menys bona fe, però no compromesos activament ni amb la ljuita de SEAT ni amb les seves més ime portants reivindicacions. L'experiència de jurats ja no solament venuts a l'em- presa sinó febles i Jindecisos és prou Clara com per a impedir que aquesta can didatura s'imposi. L'altra questió urgent és la solida- ritat. Aquí s'ha fet molt, però resta encara molt més per fer, La solidaritat econòmica amb SEAT té Xifres molt elevades, Gairebé sis mi- lions de pessetes han estat recollits i distribuits a raó de 5.000 pessetes men suals a cada acomiadat,Malgrat tot, ai- xò és insuficient. Avui només queden en caixa 130,000 pessetes i únicament un gran esforç de tots els treballadors i de tot el poble pot continuar fent pos- sible la subsistència econòmica d'uns homes que, per ser acomiadats de SPAT, troben grans dificultats al moment de buscar treball. Cal que també s'intensifiqui la so- lidaritat combativa. Les accions porta- des a terme per treballadors i veins de Sant Boi o Santa Coloma arrencant pro- tecció oficial de l'Ajuntament són un exemple a generalitzar, La conquesta d'una caixa de solidaritat permanent als locals de la CNS de Via Laietana cal que es transformi, no tan sols en un centre de recull de diners, sinó de presència activa de delegacions de tre- balladors, d'estudiants, de veins de les barriades... fent així evident que l'objectiu de readmissió dels acomia- dats de SEAT és una lluita de tot el poble contra la repressió, pels drets sindicals i polítics i per la lliber- tat, PEGASO: comitè de control obrer Arran d'un accident qúe va costar l'amputació de la mà esquerra a un com pany degut a les condicions deficients de seguretat, els treballadors vam deci dir d'organitzar, nosaltres mateixos, la seguretat a la fàbrica. Per a aquest fi, a partir d'assemblees i reunions àm plies per seccions i línies, foren ele- gits un representant per cada secció per tal de constituir el COMITÈ DE SEGU RETAT I HIGIENE, Aquest comitè ha quedat compost per 28 companys a la Sagrera i 18 a Zona Franca, Per a les questions tècniques fou elegida una Permanent de 10 repre- sentants, 5 per cada factoria, Des d'aquell moment, tot i que el co mitè, per motius difícils de precisar, no està encara 'legalitzat", ve funcio- nant, amb la força que li dóna la parti cipació total del conjunt dels treballa dors de la fàbrica, I l'empresa no hi posa massa jinconvenients, En aquest temps tan breu ja han estat resolts nom brosos problemes que estaven pendents. De cara a les properes eleccions sin dicals, creiem que aquesta experiència pot ser model per preparar-les de forma unitària, Hi ha l'intent d'abordar les eleccions sobre la base d'erigir una candidatura ÀMPLIA, DEMOCRÀTICA I REPRE SENTATIVA, Amb aquest propòsit s'ha dis tribuit una enquesta,es fan discussions en assemblees, reunions, etc,, per tal de fer anar endavant aquesta candidatu- ra i, a partir d'aquí, elaborar un pro- grama que expressi les aspiracions del conjunt dels treballadors de Pegaso, Corresponsal, OLiVETTI: obrers i veins plegats Vàries entitats legals del Poble Nou varen aconseguir, fa unes setmanes, Una entrevista formal amb la direcció de l'empresa Olivetti per tal de sol.lici- tar la readmissió dels acomiadats. No ho hem de considerar com un fet aillat més. Aquest esdeveniment forma part d'un dels aspectes més nous potser de la ja llarga lluita d'Olivetti: la seva constant projecció cap al barri, És tant projecció àmplia, transforma da, en certa forma, en suport de masses per l'explicació dels vaguistes als car rers i mercats de la zona, com relaci dels dirigents obrers més caracterit- zats amb les entitats i personalitats representatives del barri, Hi va haver alhora la solidaritat amb l'acció obre- ra (recollida de diners, cartells, cire " cularsg informatives, artícles a "4 Can- tons", homilies parroquials, assessora— ment jurídic des de la vocalia laboral L.4) Í la convergència d'objectius,plas mada en un document signat per nou en- titats de la zona en el qual aborden les solucions polítiques de fons: dret ' a la representativitat, necessitat de democràcia i diàleg a tots els nivells. En tot cas és aquesta una lluita obrera que tracta d'arrelar al barri i troba un clima favorablej que aixeca simpatia i solidaritat entre els veins i propicia la convergència entre dis- tints sectors. El resultat, encara in- cipient, no és pas casual ni momentani, ben al contrari, reflecteix la maduresa de les condicions per a la Vaga Nacio- nal. El 19 d'abril expira el termini que té l'empresa per a pronunciar-se sobre la sentència de READMISSIÓ. La unitat d'obrers i veins és, en qualsevol cas, a més a més d'una pressió actual, la millor garantia per a aconseguir una gran victòria, 15-4-1975 treball Pàgina 5 Mobilització dels d'Arts Gràfiques Continua el procés d'assemblees, a l'Organització Sindical de Barcelona, dels enllaços úi jurats de tota la pro- víncia, Estan en conflicte col,lectiu els tres convenis del sector: Arts Grà- fiques, Manipulats de paper i cartó i Editorials, Davant de l'actitud tancada de la patronal, els treballadors varen acordar, en la passada assemblea del dia 21 de març, donar un marge fins el dia 8 d'abril perquè fossin tingudes en compte les seves reivindicacions, Es va acordar que, en cas contrari, es faria un atur d'una hora a tota la província i es va convenir una nova assemblea per al dia 7 en la qual s'havia de revisar l'acord i l'organització concreta. Arribat el dia 7, varen participar a l'assemblea prop de 700 treballadors. Després d'un llarg debat es va acordar mantenir-se en les peticions, els eixos fonamentals de les quals són: 40 hores setmanals, 5.000 pessetes d'augment li- neal, jubilació als 60 anys, 30 dies de vacances, cent per cent de la seguretat social a càrrec de les empreses, etc. Igualment l'assemblea, que va romandre tancada simbòlicament als locals de l'Organització Sindical, va elegir una comissió de quatre companys que, com a delegada dels tancats, es va entrevis- tar aquella mateixa tarda, a las 5'30, amb el Ministre de Treball, al qual van plantejar la situació i les exigències dels treballadors. El Ministre es va comprometre que es dictaria laude en 5 dies i que aquest laude recolliria les reivindicacions. L'assemblea, en prova de bona voluntat, va acordar concedir aquest marge posposant l'atur, per de- mostrar així que la situació actual és fruit de la posició tancada de la patro nal. Va quedar convocada una nova assem blea per al dia 21, dilluns. A les obres de l'autopista Sabadell- Terrassa els treballàdors han aconse— guit: eleccions sindicals, IRTP a càr- rec de l'empresa (que vol dir de 1,600 a 3.000 pessetes al mes per als treba- lladors), augment de 100 pessetes al dia per als peons i 60 per als oficials, elecció del comitè de seguretat i hi- giene. Després de la darrera paga els treballadors han recaptat 31,600 pesse- tes per ajut a la vídua d'un treballa- dor, mort en accident, l'enterrament dei qual fou un extraordinari exemple de solidaritat proletària, A "Construcciones y Contratas' l'em- presa pretenia fer la tupinada amb unes eleccions fantasmes, teòricament fetes a les oficines centrals de Barcelona, Els treballadors, tècnics i administra- tius han denunciat la maniobra i ja s'han convocat autèntiques eleccions. A Agroman de la Zona Franca els tre- balladors fan vaga des de fa alguns dies, Exigeixen la readmissión d'uns companys acomiadats, l'anul.lació de vàries sancions, 5.000 pessetes de sa- lari a la setmana i condicions de segu- retat i higiene, S'han fet assemblees de càrrecs sin- dicals a Martorell (50), Cornellà (40) i Manresa. A les dues primeres es varen discutir i aprovar els 19 punts de l'a- vantprojecte del conveni. A Manresa es varen aprovar també alguns dels punts principals, perquè formin part de la treballadors comissió deliberadora. Fins ars s'ha concretat ja a obres de: Construcciones y Contratas (Martorell i Benanova), Co- pisa, Portolés (Vallirana), Agromen (Zona Pranca), Autopista Satadell—Ter- rassa, G. Serrano (Badalona) i en assem blees als sindicats de Barcelona i rata ró. Alguns dels principals punts dels 19 de l'avantprojecte són: Garantia de llocs de treball per a tots els treba- lladors del ram. Salari mínim de 5.900 pessetes setmanals per 40 hores de tre- ball en 5 dies, Cent per cent del sala— ri real en cas dlatur, accident, malal- tia, viduitat. Fixos de plantilla als 15 dies. Tres pagues de trenta dies a salari real i 30 dies de vacances, Am- nistia. Anul.lació de l'article 103 Drets de vaga, assemblea, reunió, asso ciació i expressió. Una lluita per la llibertat d'expressió L'escalada governamental feta d'expe dients administratius,multes, segrests, suspensions de periòdics i revistes, en la seva rabiosa marxa intimidatòria, ha introduit una nova sanció en la ja ex- tensa panòplia: l'empresonament. Els fets són coneguts: El dia 25 de març "El Correo de Andalucía" titulava: "Destí: Portugal2 7.000 homes desembar- caren a Rotal, L'endemà, malgrat els desmentiments tant de la Direcció Gene- ral de Coordinació Informativa, d'inser ció obligatòria,com de l'ambaixada USA, el periòdic sevillà repetia la notícia, complint així amb la funció informativa i d'alerta de l'opinió pública que ha de jugar la premsa. Desnrés del parèntesi de Setmana San ta, Cl senyor Federico Villagràn busti- 110, director del diari, és tancat a la presó sense més ni més, Emmordassar, però, els homes que vi- uen avui aquí, en aquesta soferta Pell de Brau, ja és superior a les forces d'un règim que, per caduc, és acabat: Unànime solidaritat dels periodistes es panyols a través de les Associacions de la Premsa, cartes, telegrames, etc., re clamant la llibertat immediata del se- nyor Villagràn: manifestacions a la Uni versitat de Sevilla encapçalades per la Junta Democràtica Universitària, lliu- rament d'una petició, que reunia més de 4.000 signatures, al cardenal Bueno Mon real per una delegació de més de mil persones concentrades davant del Palau Arquebisbalj visita del cardenal a l'em presonat,.. El dissabte dia 5, atur de mitja ho- ra de totes les rodaccions dels diaris barcelonins —incloses les de "Solidari dad Nacional" i (La Prensal- i de les agències "Cifra" i "Europa Press", Per fi, el dia 7, llibertat provisio nal del director d'"El Correo de Anda- lueía", acollit a la porta de la presó per una ovació, Aquesta batalla per la llibertat d'informació és un moment important del combat de tota la societat per la con- vivència democràtica, Els redactors de "Treball" se senten plenament solidaris de la intensa lHluie ta dels seus col legues de la m € S . Tremusa autoritzada i volen afegir la mel a la clamor general: Llibertat d'expressiót a veu Fora sancionst als Pàgina 6 Vida del Partit treball 15-44-1975 Publiquem la salutació del company Gregori López Raimundo al Ple de l'organització comarcal d'Osona, del qual informàvem al número anterior, Al Ple del PSUC de la Comarca d'Osona Benvolguts companys: És per a mi un motiu d'especial sa— tisfacció tenir ocasió de dirigir-vos aquestes ratlles de salutació que —n'es tic segur- tradueixen el sentimenl del Comitè Executiu i del Comitè Central del PSUC, de tots els comunistes cata- lans. El vostre Ple, pel mateix fet de ce- lebrar-se, constitueix ura victòria de- mocrètica i revolucionària de gran sig- nificació. Demostra que la lluita anti- dictatorial, pels drets nacionals del nostre poble, per la llibertat i el so- cialisme, no és ja un fenomen exclusiu de les zones de gran desenvolupement in dustrial o de més gran densitat obrera, ginó que s'estén progressivament a tot Catalunya. I Subratlla que el PSUC creix i es consolida com a "partit pa- cional català", coma "partit polític de la classe Obrera", coma "unió vo- luntària i combatent, basada en el mar- xisme-leninisme, dels lluitadors avan- çats de la classe obrera, dels campe- rols, dels estudiants, dels professio- nals i intel.lectuals, de les fcrces del treball úi de la cultura de Catalu- nya", La vostra reunió es fa en un moment de debilitament extrem del poder dicta- torial, d'avanç decidit del diàleg i la convergència entre les forces d'oposi- ció devers la concreció de l'alternati- va democràtica que propugnen la CCFPC i l'Assemblea de Catalunya i que prefigu- ra la JUNTA DEMOCRÀTICA D'ESPANYA, en un moment d'extensió jimpetuosa de les lluites de masses cap a ia Vaga Nacio- nai indispensatle per a imposar el can- vi democràtic, Aconseguir que aquest procés culmini Com més aviat millor constitueix avui la tasca essencial dels comunistes, de tots els lluitadors revolucionaris, de tots els amants de la llibertat, El canvi democrètic suposarà l'ober- tura d'un període constituent, sota la direcció d'un Govern Provisional de Re- Conciliació Nacional, que permetrà als pobles d'Espanya decidir lliurement el règim polític futur, A Catalunya el can vi comportarà la instauració d'un Go- Vern Provisional de la Generalitat i el restabliment de les lleis i prerrogati- ves de l'Estatut Autonòmic de 1932 com a marc legal provisional i com a via per a arribar el ple exercici del dret d'autodeterminació del poble català, El canvi democràtic és, també, una condició indispensable per a l'avanç posterior cap al socialisme dels po- bles d'Espanya, Per tot plegat estic segur que el La clandestinitat en l'etapa final de la dictadura . A l'apartat d) de l'article tercer del capítol II dels Estatuts del PSUC, On es parla dels deures dels membres del Partit, es diu: "guardar zelosament els secrets de l'organització del Par- tit, que en un període de clandestini- tat són sagratss tenir una actitud vi-— ilant davant de les activitats de l'e— nemic,.," (El subratllat és meu), A l'informe del Comitè Executiu da- vant del II Ple (ampliat) del C.C. del PSUC, del 30 de juliol de 1974, que va ser aprovat, es diu, després d'assenya- lar les normes sobre la vigilància revo lucionària pel que fa als ingressos de nous militants: "De la mateixa manera, la "sortida del Partit a la superfície no cancel.la la necessitat de mantenir les regles conspiratives en tot allò que es refe- reix a la instal.lació i funcionament de l'aparell de propaganda, l'organit- zació de les reunions clandestines i el manteniment dels secrets del Partit, "No podem oblidar que la dictadura dedica quantiosos mitjans a perseguir- nos i que descobrir i colpejar els co- munistes és la principal tasca de la Brigada Político-social." (El subrat- llat és meu). Durant els darrers anys estem assis- tint a la decadència del règim franquis ta. Veiem que l'oposició es consolida i amplia, Es crea úi actua una cosa tan important com és la Junta Democràtica, El franquisme es debat en crisi darrera crisi, sense poder resoldre les seves contradiccions, els enfrontaments i les necessitats de tota mena que Ja reali-— tat di les exigències i lluites de les masses li imposen. En aquestes condicions, ens envaeix, a tots els antifranquistes i principal- ment els comunistes, una barreja d'eu- fòria, contentament i satisfacció, per— fectament i humanament explicable. Però això ens mena, a voltes, a no tenir prou en compte que el règim enca- ra disposa del poder i de l'aparell re- pressiu, que empra, de manera especial, contra nosaltres i les nostres activi- tats. Aquest aparell repressiu sap distin- gir aquells qui ha de reprimir amb pre- ferència. 1, també, quines formes de re pressió ha d'emprar, d'acord amb el mo— vostre Ple es proposarà, com a objec- ' tius principals, intensificar la parti- cipació de la vostra Comarca al combat general pel canvi democràtic i a l'es- forç per fer del PSUC un gran partit re volucionarí de masses, capaç de conduir la classe obrera i el nostre poble a la llibertat i al Socialisme. Rebeu salutacions comunistes de Gregori López Raimundo Març de 1.975. ment polític. Això ens ha de fer comprendre la ne- cessitat de tenir sempre en compte els advertiments que hem assenyalat al prin Cipi, Intensificar els nostres esforços per engrandir el Partit, sí. Organitzar i impulsar la unitat i la lluita, sí, Però tot preservant les nostres activi- tats de possibles cops policíacs, Com2 Tenint sempre present la reali- tat de la situació d'una organització o d'un treball, No hem de caure en lleu- gereses ni descuits, No hem de deixar que la impaciència ens meni a infrin- Gir les normes de clandestinitat, Quines són les normes de clandesti- nitat La primera i més important, no caure en la confiança ni en la rutina, Tenir cura —i revisar-ho sempre que cal gui, úi cal molt sovint- de les perso- nes, les cases, les formes de treball en què l'organització i la propaganda del Partit recolzen. Tenir-ne cura vol dir tractar cada un d'aquests elements com una cosa sense la qual no podem fer el treball, com una cosa imprescindible sense la qual no podem lluitarj estar sempre al corrent dels problemes perso- nals, familiars, de salut, professio- nals, etc., d'aquells qui ens ajuden, Preveure, per endavant, els canvis que puguin convenir úi comptar amb d'altres persones, altres cases, altres suports, per tal de no haver de resoldre les ne— cessitats imprevistes infringint les normes de clandestinitat esmentades, El Partit s'ha compromès a triplicar el nombre dels seus membres, El Partit s'ha compromès a editar di distribuir setmanalment MUNDO OBRERO i a augmentar notablement la distribució de TREBALL, NUESTRA BANDERA i NOUS HORITZONS. jPo- dem fer aquestes tasques en les condi- cions de clandestinitat de l'etapa de decadència de la dictadura2 Ren segur que sít A condició de ser més exigents amb nosaltres mateixos úi amb les ovga-— nitzacions del Partit, començant pel Comitè Executiu, passant per cada comi- tè comarcal, local, de barri, de sec- tor, de lloc de treball, per acabar en cada company. A condició de controlar bé cadascú el seu propi treball i el dels altres. Ve Fa 200 milions per a Mundo Obrero diari El Comitè de la zona de Gavà-Vilade- cang-Sant Boi-Castelldefels , després d'haver discutit la campanya de M.O. diari, fa una aportació de 24,455 p€es- setes del seu fons de retencions, 15-4-1975 treba l1 Pàgina 7 Ha mort el company Portolès L'igualitarisme de Ja mort se'ns em- porta els vells amics i companys revolu cionaris, Aquest mes de març passat -lmarç marçot,,.,t- li ha tocat el torn al company Miquel Portolès, membre i fundador del rostre PSUC, un abnegat i ferm comunista, Miquel Portolès, que ja tenia més de 710 anys, ha mort a Varsòvia on vivia exiliat, Encara no havia complert els 15 anys de la seva vida que ja en Por- tolès pertanyia al Sindicat de la Cons- trucció de la CNT a Barcelona, dins del qual fou un destacat militant. Hi llui-— tà sempre als primers rengles, tant si es tractava de lluites econòmiques rei- vindicatives com de lluites polítiquesi és a dir, d'aquestes lluites polítiques que la burgesia i l'Estat de la burge- sia mai no volen permetre que els tre— balladors en siguin protagonistes. Pe- rò Miquel Portolès en fou sempre de pro tagonista, i tots aquells que el conei- XÍem el veiérem sempre complir el seu deure revolucionari lluitant als llocs de més perill durant el tràgic terror de Martínez Anido, de Bravo Portillo i del Baró de Xoening. Cercat a mort pels pistolers d'Anido i per la policia durant la dictadura de Primo de Rivera emigrà a França, On va viure i treballar tot lluitant en els cercles cenetistes de l'emigració, Re- tornà a Barcelona i s'integrà de nou a la lluita, però aquesta vegada integrat en el moviment "trentista"l i en els Sin dicats de l'oposició, fins que l'any 32 ja durant la República-, quan veié que molts dels companys d'aquests dos movi— ments s'afiliaven als diversos parlits i organitzacions obreres de Catalunya, Miquel Portolès, junt amb Roldan Corta- da di altres militants del Sindicat de la Construcció,ingressaren a la Unió de Treballadors i a la Federació Catalana del PSOE. Vingué la sublevació militar feixis- ta i Miquel Portolès lluità vigorosa- ment pels carrers de Barcelona per aixa far-la i s'integrà després a les tas— ques de direcció del Sindicat de la Construcció de la UGT, Quan el seu amic i company Roldan Cortada fou assassinat quan complia funcions de secretari par- ticular del qui subscriu a la Conse- lleria de Justícia de la Generalitat, en Miquel Portolès cJ va substituir en el mateix càrrec, Però quan l'exèrcit republicà de Catalunya va necessitar més combatents, en Portolèa demanà a la direcció del PSUC que el deixés anar al front, la qual cosa li fou atorgada, on hi lluità fins al darrer moment, A França, Portolès va conèixer els camps de concentració i les presons. I malgrat aquesta persecució,en Portolès, com milers de comunistes catalans i es- panyols va lluitar en els primers ren- Gles de la Resistència francesa tan he— roicament com ho féu a Espanya. Però ho vull copiar d'una carta que d'ell con- servo i que m'escrigué el 16 d' 1974: "Jo —egcriu- vaig Ber detingut per la gendarmeria francesa el març di i condemnat per un Tribunal especia a agost de quatre anys de presó. Complint condemna a la Central d'Eysses es varen produir dues revoltes a l'interior de la presó, la segona armada, Jo era responsable a la Central del grup espanyol, uns 50 companys. Com a resultat d'aquesta re— volta ens varen afusellar 12 companys, entre ells dos espanyols. Dos mesos des prés de la revolta els alemanys varen traslladar tota la població al camp de triatge de Compiègne, on formaven les expedicions per als camps nazis, Jo vaig sortir en una de les darreres expe dicions cap al camp de Dachau en un tren que, de dues mil i "'pico', varen morir durant el viatge 800 persones . L'anomenàrem el tren de la mort i això tingué lloc el juliol de 1944 quan els exèrcits dels aliats havien desembarcat al Sud de França, Vaig estar al camp na zi de Dachau des del juliol del 43 fins el maig del 45," Portolès fou, doncs, també a França, un dels molts herois comunistes cata— lans i espanyols de la Resistència fran cega, Però per aquesta cosa que en so— len dir "ironia del Destí", quan es va acabar la lluna de mel dels governs francesos amb els herois catalans i es— panyols que s'integraren a la Resistèn- cia francesa, un govern francès, del qual formava part el socialista Jules Moch, va deportar a Algèria i a Còrgega centenars de comunistes catalans i es— panyols, Entre els catalans hi havia el nos— tre estimat amic i company Miquel Porto lès, mort el mes de març exiliat a Var- sòvia, Descansa en pau, amic i camarada Por tolès, El teu coratjós i generós exem- ple, ens servirà de guiatge per a fer encara més ferma i efectiva la lluita dels comunistes per una Espanya lliure i democràtica, per una Catalunya reco— brada, per una amnistia que trenqui les portes de presons i exilis, R. Vidiella. Guerra a la cultura Ha arribat a les nostres mang el text complet d'una ordre del General en Cap de l'Estat Major de la IV Regió Mi- litar, adreçat a totes les unitats sota la seva jurisdicció, que traduim tot se- guit i que oferim als lectors com una peça de museu que demostra com, en el cap d'alguns brètols amb uniforme mili- tar, s'ha quedat encastat el "'iuera la inteligencia" d'en Millàn Astray, Diu el paper: Davant de les frequents consultes a aquest E.li, sobre mesures a prendre per evitar l'existència de llibres i revis- tes a les taquilles del personal de Tro ,pa que poden ser inconvenients per a la moral Oo disciplina, per Ordre del Sr, Ministre comunico a V.E. que l'esmentat personal no ha de guardar altres efec- tes que els de vestuari, equip i ús per sonal, encara que excepcionalment po— guessin tenir aquells llibres d'estudi acreditats exclusivament com a textos oficials que pugui necessitar qui sigui estudiant, "La qual cosa comunico a V.E, per al seu coneixement i compliment, S'ha d'ex posar, de forma ben visible, als locals de la Unitat i dormitori de 1a Tropa, el seguent advertiment: "A les taquilles del personal de Tro pa no s'han de guardar altres efectes que els de vestuari, equip i ús perso- nal. Excepcionalment podran tenir a- quells llibres d'estudi acreditats com a llibres de text els qui siguin estu- diants, La qual cosa comunico per al seu co— neixement i compliment," Alto a la repressió contra els presosi Ens arriba la notícia que,aquests dies passats, a la Presó Model de Barcelona, un oficial de presons es va enfrontar amb un pres polític, en BARTRES, a la 58 Galeria, El pres po lític, ansangonat, va ser passejat davant dels altres presos "per avís i escarment", Aquesta brutal repres- sió, aquesta actitud feixista d'al- guns funcionaris, va originar la in- dignació dels altres presas polítics i comuns i es va produir Una prates- ta i es va nomenar una delegació per a parlar emb el subdirector de la presó, el qual va assegurar que tot es solucianaria sense càstigs, A la nit, 21 presos, 18 comuns i 3 de polítics, varen ser conduits a les cel.les de càstig com a Tepresà— lia i encara hi són a l'hora i d'es criure aquestes ratlles, sl : Cal exigir que s'anul.lin les san cions di que surtin de cel,les els castigatst Cal dimposar Be) càstig dels funcionaris que empren la vio- lència contra als presost ANNISTIAI —————————————————— ei Pàgina 8 treball 15-14-1975 El XIV Congrés —— del Partit Comunista Italià La immensa sala dels Esports de Roma ha estat durant una setmana, en porpor- cions reduides, Ja representació fidel del que és el Partit Comunista italià a escala de tot el país, Mil dos-cents de legats representant més de 1,600.000 mi litants, una discussió profunda, apase sionada i democràtica sobre les grans questions que afecten el país, les mas- ses populars, Un comici de dimensió na- cional portador d'una gran força i espe rança per al moviment obrer úi democrà— tic italià i una aportació valuosa per al moviment obrer europeu. Del XIV Con-— grés del P.C.I., pot dir això i moltes més coses, se'n Itàlia viu les consequències nefas- tes d'una profunda crisi econòmica, po- lítica i social, La desorganització i: la corrupció afecten diversos esta— ments de 1a societat. La Democràcia Cristiana es debat enmig de grans con- tradiccions internes: forces i organit- zacions catòliques s'han desplaçat cap a l'esquerra. Una part del cos electo- ral també se n'ha distanciat i exerceix una pressió cada vegada més forta din- tre del partit d'en Fanfani, i encara que el desenllaç d'aquesta crisi sigui incert, no es pot descartar que aquesta pressió, a la llarga, acabi fent preva- ler orientacions democràtiques, Per ai- XÒ, el P.C.I., alhora que desplega a fons una acció al si de les masses i im pulsa una tasca política i ideològica entre els catòlics en general, no renun cia a buscar una relació positiva amb la Democràcia Cristiana. No és casual que en aquest context la celebració del Congrés del P,C.I, i les orientacions que n'han sortit per a reforçar 1a unitat i l'acció per a la salvació i el renaixement d'Itàlia ha- Gin tingut un ressò extraordinari. La preparació del Congrés, de fet, ha ese tat un debat nacional amplíssim en què, juntament amb els comunistes, han parti cipat milions de treballadors i demòcra tes, Ha estat també motiu de confronta- ció amb d'altres forces polítiques. " Al centre de tota la discussió, s'ha situat la proposta de l'anomenat "com— promís històric", que, com ha dit Enri- co Berlinguer, "no cal entendre només com la proposta d'un nou Govern o d'una nova majoria amb els comunistes, Aquest n'és un aspecte certament no gens secun dari. Però la política del "compromís històric" és, d'una banda, quelcom més que una fórmula nova de Govern i, d'al-. tra banda, vol ser ja avui la indicació d'un mètode d'acció i de relacions polí tiques que, tot contribuint a facilitar la solució dels problemes urgents, im- ulsa els partits i totes les forces de mocràtiques, -al si de les institucions mocràtiques, "al al de les inetitucions representatives, a d'altres àmbits i a tot el país, cap a la recerca de la com— prensió recíproca i l'enteniment", La delegació del Partit Comunista L ) art, a P NE le A vai DINERS ADE SAS. j ESA v d'Espanya, presidida pel company Santia go Carrillo,i de la qual he format part juntament amb el company S.Alvarez, fou acollida amb entusiasme i múltiples pro ves de solidaritat, La salutació pronun ciada pel company Santiago Carrillo va rebre aplaudiments calorosos i prolon- gats, i ha estat àmpliament comentada per la premsa italiana. La solidaritat amb el P.C.E. i la lluita del nostre poble va estar pre- sent en l'informe del company E. Berlin guer,A tot arreu, parlant amb militants comunistes i d'altres partits italians, amb periodistes ji personalitats, hem copsat l'interès amb què són seguits els esdeveniments d'Espanya i com tot- hom "sent la proximitat del final de la dictadura, Per a mi, també ha estat molt emocio nant parlar amb companys de Torí, Milà i Roma que mantenen relacions estretes amb companys i organitzacions del nos- tre P.S.U.C, i que són defensors incan- sableg de la causa dels pobles d'Espa- nya, sempre a punt de reaccionar i vi- brar per quelcom que duen en el cor i que el Congrés, dempeus, va resumir en dos.mots: "SPAGNA LIBERAIT, Teresa Bonet No a la pena demortl Una nova sentència de mort ha vingut a sembrar la inquietud,Conzemnat a mort per homicidi el 22 d'abril, Josep Sanjiu liàn he vist confirmada pel Suprem la sentència i espera a la Presó Model de Barcelona el desenllaç, El tribunal té encara 30 dies per examinar si és acon- sellable la commutació, Després, un al- tre breu termini donarà al Cap d'Estat l'opció de commutar en cas que es man- tingués ferma la pena, Si no, és l'exe- cució, El cas ha reactualitzat dramàtica- ment el tema de la pena de mort, La sensibilització contra la pena de mort ha fet progressos gràcies a la cam panya menada actualment, entre altres, per "Justícia i Pau". Però el franquis- me no recula, sinó que reacciona amb l'habitual prepotència: durant les dar. reres setmanes els actes públics previs tos a Catalunya entorn de la pena de mort han estat tots prohibits sistemàti cament. No fóra d'estranyar que el govern tingués interès a fer executar en Sanju liéón per preparar l'estat d'ànim de la gent i fer "empassar" millor a l'opinió pública les eventuals penes de mort a militants polítics, com va passar amb Heinz Chez en ocasió de l'assassinat le gal de Salvador Puig Antich, Els comunistes catalans,decidits par tidaris d'abolir la pena de mort,cridem el poble dt Catalunya a oposar-se a qualsevol execució, a seguir endavant amb més energia encara la campanya i a mantenir-se vigilant davant del perill de penes de mort contra Genoveva Forest, Antonio Duréón, José Antonio Garmendia i altres militants d'ETA i FRAP amenaçats. El cas Puig Antich va demostrar als més escèptics que el franquisme és ca- paç de matar. Quan el crim està consu- mat, ja no hi ha remei. PREVINGUEM ELS FETS, NO ESTALVIEM ESFORÇOS PER IMPEDIR NOVES EXECUCIONS, NOUS CRIMS "LEGALS'I Portada del butlletí Christi, de març 1975. interior de Pax